Sopar gossers i algun altre
3 comentaris »El divendres dia 5 de març, tots els gossers de Montagut ens vam ajuntar a Can Quei per celebrar el sopar de despedida de la temporada 09/10. Varem menjar com senyors. Varem menjar cèrvol cuinat de diferents maneres. Capaccio de cèrvol, filet de cèrvol a l’ajillo, llom de cèrvol amb salsa de ceps, cibet de cèrvol, cèrvol amb naps. A més a més, ens varem menjar un cabrit, unes bones postres i per a rematar-ho ens vam fotre a jugar a la botifarra fins a les tres de la matinada, amanint la nit amb força ratafia. ( uns quans, els joves, varem acabar una mica més tard. Les 7 de la matinada. Una nit completa). Agraïr a en Marc de Can Quei pel recital de cuina que ens va fer, ja que tothom dels que erem allà varem menjar de cine.
Pd ( Barto): Per últim, i en relació a l’escrit que ens va fer en Carmelo. Jo també voldria donar les gracies a totes les persones que fan possible que la Colla de Montagut sigui el que és. Amb això vull agraïr a tots els Gossers per haber-me ensenyat camins, engegades, parades i per haber-me aceptat com un més de la colla tot i ser el primer any. I sobretot felicitar a la gent que cada dia ens acompanya vinguent de parada, passant fred, mollant-se,… que encara que molta gent digui que sense els gossers no es pot fer res, jo com a gosser també dic que sense parades tampoc es pot fer gaire gran cosa ( tot i que algun hauria de ajustar la punteria, jejeje). Felicitar a la junta per tot, i esperar uns quans mesos fins que arrivi la pròxima temporada.
Tens rao barto, vam sopar molt i molt bé, ara hem de pensar quin dia ho repetim jeje, però t’has descuidat de donar les gràcies amb en xicu que ens va aguantar durant l’hora d’esmorzar abans d’anar a dormir.
Fins la pròxima jeje
O collons, jo no i era pas!!! Sort que no vaig venir. L’endemà em vaig aixear amb una ressaca increible. Feia temps que no em feia tan de mal el cap.
Jaja, va estar bé, però l’endemà una mica de mal de cap em penso que en teniem tots. Ara a veure quan repetim algun sopar d’aquests, ja hauriem d’anar un dia a menjar senglar, perquè molt matar-los però no n’anem a menjar cap.
Fins aviat